Està passant el drap moll
amb infinita parsimònia,
deixant-me veure
detalls petits de sa fesomia.
De les engrunes dels entrepans
calents, no queda res.
Els clients ja se n'han anat.
La fusta mat brilla com un
mirall brunyit.
La noia de porcellana ja no hi és
i em quedo mirant la fusta seca.
Nostàlgia pressentida.
