«Com te la xales, ara que ets tot sol.»
A vegades -poques-, el diccionari ens parla
i ens dona ganes de contestar-li ; mes les
seves pàgines són massa fredes i sordes.
Llavors, us parlo a vosaltres, amics. Solc
viure sol a casa meva, davant de la Nespresso,
o rere la pantalla de 23 polzades del meu PC.
Però de mussol, rai. Els meus amics són molts
si bé en trobaríeu el compte exigu. M'ensenyen
coses, des de les més nímies fins a les essencials.
Bec de les seves paraules, hi endevino la força
viva o la perillosa feblesa, hi busco l'emprenta
dels meus avantpassats, tan presents a la meva ment.
Tonton Sindo, Mamie, Pépé, tata Maguie, tonton Jeannot,
on sou? Contesteu-me. Orelles sordes, ulls ben oberts.
No tindrà el Juanjo el somriure del Jeannot? Clar...
