«- No ploris, noi, no ploris!»
No ploraré, t'ho juro, ciutat alta
de cases baixes i silencioses.
M'emportaré el teu cor i el frec
lleuger de les teves vesines d'ulls
tan foscos.
Tornaré a llegir els versos del conco,
m'hi inspiraré, la ment i l'esguard
entre dues espases.
