samedi 1 avril 2017

De dones a dies / Des femmes aux jours

Els dies i les nits m'han canviat els mots. De carícies i besades n'he après una altra expressió. Entre silenci i sospirs, m'he despertat amarat. Baixant al saló amb barnús blau, he començat a escriure l'absència, el desig, les hores com una xarranca renovada. He deixat ma llengua, la llengua del meu cor i de la ploma íntima. Ara que l'estima m'ha renovat el rumb, hi torno amb deler, com a la teva boca vermella aclucada pels meus dits contra la blancor dels llençols somiats. ***
Les jours et les nuits ont changé mes mots. Des caresses et des baisers, j'ai appris une autre expression. Entre silence et soupirs, je me suis réveillé trempé. Descendant au salon dans un peignoir bleu, j'ai commencé à écrire l'absence, le désir, les heures telle une marelle rénovée. J'ai laissé ma langue, la langue de mon cœur et de ma plume intime. À présent que l'amour a renouvelé mon cap, j'y reviens avec ardeur, comme à ta bouche rouge fermée par mes doigts contre la blancheur des draps rêvés.