Un poeta fa anys,
avui, a la fresca.
Ha deixat ca seva
i camina pels carrers.
No el reconeixereu com
a tal, puix que els poetes
vertaders no ho semblen.
Un somriure lleuger, una
mà càlida, unes paraules
escollides que sonen sempre
com una acollida. No és un
poeta qualsevol; per a mi
és el poeta per antonomàsia.
Ja són dotze els anys que
portem d'amistat profunda.
Les meves paraules han begut
del seu tinter i si teniu temps
el dia 22 de maig, fosquet, ens
podreu veure plegats a la biblioteca
de Maó. Dues cares d'una mateixa moneda.
