Al Joan Verger i al Paco Gomila
Són dos amics meus, propers,
porten anys de xerrades i
complicitats. M'han ofert
la seva amistat com una
rialla fresca, en sortir
d'un gran hotel al matí,
sense adonar-te de què
qui el vigilava de nit
era molt més cult que tu.
Són dos amics meus, caixers,
sense cavall ni capell fosc.
A tres mos vàrem crear un dia
un grup, una càlida companyia,
la tan famosa «Caixa B», que fa
molt per a la llibertat de
cadascú sense que ningú o ben pocs,
en Pere, en Joan, en Juanjo i uns
altres se n'assabentin. Parlen pla
amb veu lenta i greu. Conten acudits
i apòlegs com uns petits glosadors,
entre camp i ciutat, mar i quitrà.
Si passau per un bar de l'alegre ciutat
de Maó, fosquet, segur que els voreu
tastar una canyeta, tot esperant-me.
