samedi 23 février 2019

Disllibertat / Dysliberté

a L. T.

No tenia amb qui xerrar.
A la nit, en veu baixa,
la llitera barata de 

fusta prima li servia de
dialogant i parlava, en 
un català ronc, del poble,

de la primavera i del sol.
Del sòl i de la llibertat,
tan enyorada, tan llunyana 

en aquest camp d'Alemanya 
de filferro de pues gèlides.
Un dia arribaren dos

germans, de parla catalana,
i els tres, esperançats,
començaren a recordar el país, 

la carn, el vi i les dones.
Els nous amics s'inventaren
parella, família, infants.

Es prometeren que si un dia
tinguessin fills, els dirien
«Llibertat», si fos nena,

i «Llibert», si fos nen.
Passaren els anys, se n'anà
el filferro, tornaren

a un altre país, de llengua
aguda i freda, i tingueren fills.
El 1947 nasqué Llibert Tarragó.

***

Il n'avait à qui parler.
Le soir, à voix basse,
le châlit bon marché

en bois mince lui servait
d'interlocuteur et il parlait,
dans un catalan rauque, du village,

du printemps et du soleil.
Du sol et de la liberté,
si regrettée, si lointaine

dans ce camp d'Allemagne
en fil de fer barbelé glacial.
Un jour, deux frères arrivèrent

qui parlaient catalan. Et
tous trois, pleins d'espoir,
commencèrent à se rappeler

le pays, la viande, le vin et
les femmes. Les nouveaux amis
s'inventèrent femme, famille,

enfants. Ils se promirent, si
un jour ils avaient des enfants
d'appeler la fille «Liberté»

et le fils «Libert». Les années
passèrent, les barbelés
s'en furent, ils revinrent

dans un autre pays, à la langue aiguë 
et froide et ils eurent des enfants.
En 1947 naquit Llibert Tarragó.