vendredi 22 février 2019

Un bar

Petit, fosc, amb forta pudor d'aguarràs,
un bar de la part alta del poble de Port Bou
m'acull. Còmodament instal·lat ens uns coixins

de llana apagada, no dic res, escric versos i
observo. Els clients, tots homes, tret d'una
minyoneta, blanc dels acudits masculins.

Cervesa, rere cervesa, la tarda avança cap a
l'hora violeta, i la conversa amenitza un
castellà rogallós amb paraulotes catalanes

llançades amb una rialla. Dos homes, sentats
a una taula quadrada, d'esquena a la colla,
mengen patates fregides amb maonesa i quètxup.

La conversa, entre els versos, esdevé una remor
de fons agradable i em fixo en el cruixit de les
patates. Dintre de poc, m'hauré d'aixecar i agafar

el tren de retorn. Aprofito els últims moments de
serenor i concòrdia i em veig, adolescent, pels
mateixos carrers, caminant amb mos pares i mon germà.

***

Petit, sombre, sentant fort le white-spirit,
un bar de la partie haute du village de Port-Bou
m'accueille. Confortablement installé sur des coussins

de laine terne, je ne dis rien, j'écris des vers et
j'observe. Les clients, tous des hommes, à l'exception
d'une mignonnette, cible des saillies masculines.

Bière sur bière, l'après-midi avance vers la tombée
du soir et la conversation émaille un castillan
rauque de gros mots catalans

lancés dans un grand rire. Deux hommes, assis
à une table carrée, tournant le dos au groupe,
mangent des frites avec de la mayonnaise et du ketchup.

La conversation, au milieu des vers, devient un bruit
de fond agréable et je me fixe sur le crissement des
frites. Bientôt je devrai me lever et prendre

mon train de retour. Je profite des derniers moments de
sérénité et de concorde et je me vois, adolescent, dans
les mêmes rues, marchant avec mes parents et mon frère.