Ancestralitats de l'avui

Sensualitat de la veu que flueix
i es trenca, de sobte, sense raó.
Paraules ancestrals, apreses aviat,

abans de saber desxifrar els gargots
de tinta amarga. Quan parlo, per cridar
o complaure, riure o plorar, ja sento

com, al meu darrere, em van empenyent
ancestralitats cegues i sordes, de pell
adobada, però de cor viu i meu, tan meu.