Ets de raconets discrets i de males herbes,
escabellada bonica, de fils d'argent coronada.
escabellada bonica, de fils d'argent coronada.
Entre murs caminant, et reinvento a cada pas.
Al peu del molí gros, blau i blanc, o al llarg
del Cos del poble de la infantesa on viu i irradia
discretament el bon amic Paco, sota la mirada
de Don Toribio, gran moix, de negra cabellera
rasa, i filosofia profunda. No et compraré casa
ni llar. L'espai lliure me l'estàs inventant tu!
