Arpa petita, treta elegantment de la funda,
com si fos una guitarra panxuda. A part,
com si fos una guitarra panxuda. A part,
quatre potes ràpidament caragolades.
L'Elena afina les cordes d'una en una,
com una funàmbula vertical. Fins ara,
no m'havia fixat en les seves sabates.
Un detall de vida que em fa saltar mars
i segles, tancant ulls i obrint oïda. Per què,
de sobte, estic pensant en Marivaux?
