Silencis

Silenci de la casa. Gruix quiet
del llençol plegat. L'hule escocès
s'avorreix i juga amb la llum feble.

Ja es veu pista de gel, solcat per patins
elegants, però la màgia no dura. Ja s'adona
que no són més que forquillades antigues, 

dibuixades pels fills avorrits. Serenor de
les quatre cadires de fusta bona i vellut blau.
Les miro i combrego amb el seu silenci.