Platja de ponent al fosquet.
Petjades innombrables que,
Petjades innombrables que,
a poc a poc, s'esfumen.
Per què penso, de cop i volta
en una llibreta gruixuda
encatifada de gargots blaus?
Preciosa estabilitat de l'instant,
tan inestable com una mirada
teva en un racó del planeta.
