Tot llegint Catul

Delícia de la pau retrobada, a la biblioteca.
Els pocs alumnes ja han sortit i els prestatges

s'avorreixen. És hora zenital. Les cadires

es tornen taronges quadrades i els finestrals,

famolencs, badallen.  De la fantasia, de sobte,

em treuen Catul i la floreta dels Juvencis.

Flosculus... el diminitiu, tan fresc i sense edat,

m'invita a mirar per la finestra. És la primavera

i una escriptora ha sembrat llavors. De floretes.