«La mer, la mer toujours recommencée»
Paul Valéry
Al Ferran Agúndez
Branques seques que el vent acaricia,
branques nues, esculpides pel marí.
Arrels inverses que somien en la mar,
tan propera, tan llunyana. Escuma blanca
i foscor indecisa. Un ritme com un batec
lent, obsessionant, la respiració remugant
d'un monstre insaciable? O, més senzillament
la transcendència que ens recorda que l'un
és l'altre i no pot haver verb que no s'encarni.
© Lionel Itié
