He caminat per la vorera
estreta, bruta de pols
de l'hivern encara present,
estreta, bruta de pols
de l'hivern encara present,
entre lladrucs de gos espantat,
i passes ràpides d'alguna veïna
xafardejant. He pensat en el passat,
recent i, nogensmenys, tan arrelat.
Càlides converses i frecs de pell
tèbia, de l'alba, al cor de la nit.
