Amb camises verdes i pantalons
blancs, o senzillament de paisà,
castelleres i castellers s'apleguen.
La pinya és de poble, no pas d'un
qualsevol, sinó del Poble, més enllà
de diferències d'edat o d'origen.
Silenciosa, en batega la veu, l'alè.
Catalana, la llengua és de foc viu,
corrent cap avall, com una sardana.
© Henri Alcaraz
