Mans nues

Com un rostoll d'or clar,
creixen mans nues, sota
un cel de guix blanc.

Sense rostres ni mots, mor
la distància. Arreplegats
i Riberal s'uneixen, esperen,

vibren i accedeixen al paradís.
Uns segons llargs d'una construcció
humana que escenifica l'amistat.

© Marie Lopez