Del vespre, la poesia. Hule escocès.
Llibre olorós, tret de la capsa. Xifres
que dormisquegen sense que ningú les miri.
Llibre olorós, tret de la capsa. Xifres
que dormisquegen sense que ningú les miri.
La mà esquerra acaricia el paper i gira full.
Em parles del que estàs llegint. Dates, llocs
compartits. Ja no t'escolto, miro com es mouen
els teus llavis. Cantarella muda. Per què, ara
mateix, estic pensant en una basseta cerdana,
a dalt de tot, de molsa amarada, i que ens espera?
