Un riu sec

M'he inventat un riu de purpurina,
pols fina que s'esmicola entre els dits,
i m'hi he passejat a la vora, lentament,

sota un sol de justícia. Brillava el riu
i se m'assecaven els ulls. Ni un arbre
per a asserenar-me, ni una gota d'aigua

enlloc. Aleshores, entotsolat, he plorat,
pensant en tu i en la basseta nostra i,
en mullar-s'hi, la purpurina s'ha revifat.