Talaia

Talaia perduda per entre les mates,
òrfena de segles, tota de pedres
i escletxes, amb una boca negra,

atenta. S'hi colen sargantanes
entremaliades i un ventolí pillet.
No hi espera ningú, guaitant el mar

o les tanques silencioses. Hores
i més hores. De la nit blava fins
al zenit blanc, d'on jo me l'atalaio.