No m'ho esperava

El Cédric amb barba crescuda
i somriure burleta. Donem pit,
fem pinya, les mans s'uneixen.

Sota ell, s'esmunyen espatlles.
La Natàlia se n'ha anat, deixant
penjats els peus del bon Jesús

al Gòlgota. No t'amoinis, em diu
el Miquel al cau de l'orella. Això és
moixiganga pura, i ja ha ressuscitat.