Fer dels versos normalitat.
Jugar amb el buit del blanc
com d'un que queda per escriure,
Jugar amb el buit del blanc
com d'un que queda per escriure,
suspendre-hi paraules com al tall
d'un penya-segat, aillar-les, treure'n
suc, sentit i sensualitat. Deixar parlar
el desig, més enllà de la cotilla del vell
diccionari. Allargar cada vers, com si tinguessim
tot el temps del món i tota la força d'un amor infinit.
