Pujant pel carrer de Gràcia

Quan em passejo pels carrers,
enlairo la mirada i tafanejo.

Les parpelles són escombres

petites i el cor una pala d'or.

Veig com s'avorreixen força

les teulades del migdia,

deixant lliure la fantasia.

Aleshores s'aixequen dents

de lleó, amb posat de pillets.