La vella camisa descolorida
s'ha deixat anar, en veure
tanta gent arreplegada.
s'ha deixat anar, en veure
tanta gent arreplegada.
La cap de colla demana silenci
però ella, al final de sa vida
vol agrair al Miquel l'assaig
joiòs, somriu, vol cridar. De mots
no en sap gaire. Només en recorda
un, «finet», i se li obre l'escletxa.
