glaçat se m'omple de taronges caigudes.
Poemejo, lentament, a glopades joioses.
Deixo entrar la llengua. Un gir, paraules.
El roig pudent de guineu del Ferrater.
La meva veu que el llegirà en francès,
més enllà dels mars, a l'illa estimada.
Callo. Refilets d'ocells. L'escala de fusta
i el gronxador buits m'estan esperant.
