Rere el vidre lleuger
del rellotge de fusta,
un rostre sense boca
ens mira amb uns ulls cecs.
Metàfora del temps
fluint sense consciència
en testimoni va
del teatre del món.
M'entren ganes sobtades
d'obrir-li la porteta
perquè desplegui músculs,
corrent fins al final.
© Museu Internacional del Titella
a Catalunya. Teia Moner.
© Oriol Blàzquez (foto)
