Una cara de guix
que rep la llum del dia
i dona al paper groc
una ombra fugissera.
que rep la llum del dia
i dona al paper groc
una ombra fugissera.
Ja no té ulls ni sang.
Ni pentinat morè.
Tan llisa té la pell
que s'hi podria escriure.
El rostre és del meu oncle,
vademècum constant.
Una estrella polar
enmig de la nit fosca.
