És una taula groga
amarada en la llum.
De llisa mélamina,
un mirall reflexiu.
Hi solc venir les tardes
a traduir-hi versos.
De silenci i tebior,
m'inspira quan m'encallo.
S'hi convoquen els dies
dels lectors anteriors.
Alumnes d'institut
o dones a l'atur.
Tanta concentració
i pàgines girades,
l'esforç d'un col·lectiu
per millorar sa vida.
És una taula clara
que s'enfosca a la nit,
carregada de tinta
dels amants d'absolut.
