Les arrels eren seques.
La calor les emporta
amb el vent fort d’agost
que se’n diu de l’oblit.
I jo penso en la vida,
les petjades petites
d’uns peus calçats de cuir
que baixen de l’esglèsia.
Les arrels eren seques.
En veig sorgir de noves
amb saba d’esperança
per defugir l’oblit.
