El meu Temps era el Temps, sense les Hores.
Pere Casaldàliga
A la Roser
Has deixat a la gent
un faix de fulls cosits
amb paper reciclat
per celebrar la terra.
Has vingut cap a mi
per la casualitat
d’una bibliotecària
que m’ensenya la vida.
I he deixat el temps,
les hores apressades,
les hores emprestades
per combregar amb tu.
La teva creu de pal
és de sang i de tinta,
dels cossos patint
i de fraternitat.
