Aquell angelet barroc
que duies gravat al pit
no es pot dir que hagi fugit
només que m’ha deixat lloc.
Enric Casasses
Ens hem unit de nit.
A recer de la nit.
Besades de vellut
i foscor sense mots.
I hem deixat parlar
les nostres pells vençudes
pel cansament antic
i les lectures vanes.
Ens hem tatuat mots
que no podíem dir.
Uns mots de compromís
més enllà de l’instant.
© Marta Blàzquez
