La tempesta ha daurat
el rostoll dels afores.
És temps de tornar prest
a la foscor divina.
Pedretes del camí
guieu-me cap al cel,
al cel del monestir
on descansen els monjos.
Ja bec l’aigua lustral
de la grisor dels núvols
i m’estic preparant
per combregar amb ells.
© Marta Blàzquez
