Sota la pell tan dura,
s’amaguen uns robins
dins de les cel·les clares
d’uns diamants granadins.
Tenen la sang molt clara,
molt clara i ensucrada.
Una sang estancada
que voldria viure i córrer.
I vet aquí que un dia,
una bella persona
es talla un dels seus dits
en voler descobrir-los.
Es barregen les sangs
de la magrana oberta
i de la dona bella
que s’ha obert el dit.
© Marta Blàzquez
