dimanche 15 janvier 2023

Promesa

A la meva família Guasteví

Jo he promès a ma mare, tot prenent un cafè,
d’agafar, de sa illa, una embosta de terra,
o potser un poc d’arena, en signe del planeta,
ja que l’omphalos dèlfic allà baix hi té empelt.

És un centre del món, com també Perpinyà,
on amb els seus dos fills sos passos van portar.
De pedres i de vent, l’illa no n’és avara
i la verdor no imita de França i de Navarra.

Allà seré en tres dies, en digne ambaixador
de la família unida que conflueix amb jo.
Aplanaré els camins i arribaré al seu cor

amb tots els meus infants, en pensament i en ànima,
tiraré un poc de terra, eixugaré una llàgrima,
després, en dues llengües, diré el meu sobrevol.

Michel Bourret Guasteví, traducció al català de Pere Gomila

***

À ma famille, qui a nom Guasteví


J'ai promis à ma mère, au milieu du café,
de prendre, dans son île, une poignée de terre,
ou bien un peu de sable, en signe planétaire,
car l'omphalos delphique, là-bas, s'y est greffé.

C'est un centre du monde, autant que Perpignan,
où ses pas l'ont portée, avec ses deux enfants.
De pierres et de vents, l'île n'est pas avare.
sans mimer la verdeur de France et de Navarre.

J'y serai dans trois jours, en digne ambassadeur,
de la famille unie qui avec moi convole.
je battrai les chemins et j'irai dans son cœur,

avec tous mes enfants, en pensée et en âme,
tirer un peu de terre, essuyer une larme,
puis, en deux langues, écrire le fruit de mon survol.