Als meus avis adorats
Fugint de la misèria,
el Quicus i la Tònia.
No era pas una dèria:
el vent de la història.
Al mig de Perpinyà,
al vell Cafè Francès,
li buscaren manyà
per donar-li bon pes.
El nou Continental,
per al consumidors,
aviat fou principal
per beure sens dolors.
A mitjans dels seixanta
vengueren el cafè,
com una diamantada,
ben prest un ver tiofè.
