A ma mare
Escriu-me a la francesa, però fes-ho en català.
El plaer de l'hemistiqui no és només racinià,
quan beu de l'ampolla del parlar gomilià.
Fill meu, no passis pena. Ja sé que et costarà,
que seran hores llargues, d'assajos i fracàs,
comptant en cada dit, un equilibri en sis.
Un bell alexandrí, que tingui molt d'encís
i no avorreixi gaire, no serà mai carcàs.
Ja veig que avances força i que et falta ben poc.
Comences el primer dels dos tercets que queden.
Quatre versos i prou. Mes compte amb el bossoc.
Que fins a l'últim vers, el sonet no és rodó,
i pots ensopegar que els versos es refreden
quan veuen que el poeta no és pas un garsó.
