Converses de la nit. Tot just abans
del coixinet de cremor cega farcit.
Converses llargues i necessàries,
del coixinet de cremor cega farcit.
Converses llargues i necessàries,
plena d'una vida densa, a distància
compartida, i estimada. Converses
que em desperten, al cor de la foscor,
i dibuixen, en el meu rostre cansat,
un somriure de mil dies, una felicitat
de mil nits. I d'un paradís per venir.