Quan dorms al meu costat,
penso, tot escrivint.
La nit m'ofereix temps,
que roba a l'univers.
Sento cruixir la casa,
el vent que s'apaivaga
i uns peus petitons
picant al llençol sord.
Al món li dono gràcies,
per viure al teu costat.
I en somiar en l'aurora,
N'oloro el cafetó
