samedi 14 février 2015

El desmemoriat de Vilapicina

Tot sol, dempeus, amb cara fosca,
mira al davant sense veure'm.

A ses mans, unes monedes, seques,
no es mouen ni fan soroll. No demana

res. Res de l'altre món. D'aquest, un dia
formà part. Dia llunyà, esborrat, ningú

se'n recorda. Ningú el veu, entotsolat,
el desmemoriat de Vilapicina.