Tot sol, dempeus, amb cara fosca,
mira al davant sense veure'm.
A ses mans, unes monedes, seques,
no es mouen ni fan soroll. No demana
res. Res de l'altre món. D'aquest, un dia
formà part. Dia llunyà, esborrat, ningú
se'n recorda. Ningú el veu, entotsolat,
el desmemoriat de Vilapicina.
