a N. A. i X. G.
Ni un Valentí ni una Valentina,
l'amor és per tot arreu i el cel,
entre blau i carbassa, s'aixeca.
Vorejo el mercat i pujo, a poc a poc,
són pocs els vianants, tots callats,
tracto de veure'ls als ulls, no puc.
Ja han baixat cap a la vida humil,
cap a la vida veritable. Només sóc
una veu estranjera que camina.
Porto una motxilla fosca, pesada,
sense no res a dintre, o ben poc,
o molt, i més que molt:
la vostra amistat, amics, assaborida
a la nit entre sopar i teatre mentre el sol
no deixava d'amagar-se darrere dels carrers.
