a na Martina
Una amiga pròxima va fer anys,
fa poc, ben poc, li vaig desitjar
molts d'anys, d'una forma prou seca,
sense cap relació amb la gran admiració
que li tinc. De fet, com a l'Alícia, esperava
sortir-ne, d'aquest gran dia per a donar-li, amb
uns pocs versos, un ram de flors menudes i grogues,
uns almesquins com aquests que floreixen quan
els dies es fan més llargs. Fa anys que la conec,
na Martina, i que la veig o, més aviat, l'escolto.
Per ella parla la música tota, l'amistat, l'educació
de generacions d'aprenents de músics, quiets o eixerits.
