de Roan pintada segons
ses distintes llums
del dia.
La mirau a poc a poc,
jugau amb ses colors
i impressions, oblidant
son existència.
Il·lusions. Miratges.
Matisos que preparen
Matisse encara tan
llunyà.
Però Roan queda defora,
en conserv records ben
poc agradables i Monet
surt poc
des meus llibres d'art
groguencs. Impressionisme
viu, és lo que vull ara,
nascut
de l'entorn retratat per
un amic pròxim i llunyà.
Fa un parell de dies,
en Paco
me n'oferí una bona mostra.
Un ullastre, un arbre vençut
gros de ses tanques de llevant
a punt
de ser empassat pel sol ponent.
Delícia. Filosofia petita. Tot
un resum de l'estiu que se'ns
acaba i enriqueix.
