Del dia de la lluna,
fosquet, en plena llum,
una tertúlia de bons amics.
Tovallons de paper, coberts
d'acer viu. De Rueda del Duero,
roden botes de roure olorós.
Mengen fetge fregit amb all gros,
tot conversant. Entre illes germanes
i continent, cantusseja una coral.
La mallorquina i la moianesa rallen
i riuen. Qui diu que sa tertúlia és
d'homos? Circulen fotos i texts
d'un historiador de persones, en Toni.
A l'altra punta de la taula, en Paco
celebra els mèrits de la sípia trossejada.
Amb veu de tenor entremaliat, a la Hemingway,
en Nito fa de la pell de brau un tovalló
de partitures joioses. Al costat de na Bel,
que no para de somriure, en Juanjo assaboreix
el moment. Amb els altres comensals ralla d'una
novel·la que, per cert, no és pas de sang i fetge
ni de fetge fregit, sinó d'un pinsà que vola i
de moltes altres coses que no us diré avui.
Na Roser somriu. La llengua clara té matisos mil.
Al centre, tan vermell com un pebre de samfaina,
un poeta pensa en un absent, en Nando, barceloní
d'uns dies, i en la joia de retrobar-lo ben prest.
