i desconeguts. Permanència
elegant. Serenitat.
Confiança en el curs del temps.
Diuen que floreixes una sola
vegada, cada cent anys.
O que, després, exhausta, mors
sense que ningú se n'adoni.
Mallarmé veia en la rosa
«l'absente de tout bouquet».
Humil, et veig com una companya
silenciosa, semblant a totes
aquestes floretes resseques que
s'àvia Antònia guardava entre
les pàgines dels seus llibres.
