fa molts anys, quan hi havia
pocs estrangers, tots anglesos,
o gairebé. Vam anar al mateix
xiringuito. Ens vam fregar, potser,
sense saber que un dia, ben entrat
un altre mil·lenari, ens trobaríem
i encetaríem una amistat profunda,
essencial, als voltants de la Casa
Olívia. Parets seques, mates espesses
fetes per a compartir la carn al caliu.
No sabia que em canviarien la vida.
