Et parlaré en una llengua
que tu no saps, pas encara,
però que endevines a força
de somriures i d'accents
bescanviats. És una llengua
de cor amb sabor de tes sopes.
Un bon gust de xai tendre i de
comí. Només l'has de sentir
viure, sense que ningú, cruel,
se l'ofegui, com tractaren de fer
amb una de les teves, monument
de ton cor i del meu gran respecte.
