vendredi 27 septembre 2019

Estones / Moments

Deixar passar el temps, un divendres
al matí, assaborir el contacte tebi
de l'àncora de coure que em manté

a prop dels nussos estimats per l'amo
i que em miren per la paret tan blanca.
Aprofitar l'estona. Com un mirall de

tantes estones, assegut a la banqueta de
molesquina grisa, escrivint, pensant,
viatjant com un petit Barral sense alè.

Esperar amb paciència la paraula de l'amo
de Can Pere, patró de iot ancorat a una barra
de tants sabors i de nostàlgia infinita.

***

Laisser passer le temps, un vendredi
matin, savourer le contact tiède
de l'ancre de cuivre qui me maintient

près des nœuds aimés du patron
et qui me regardent sur le mur si blanc.
Profiter du moment. Comme un miroir

de tant de moments, assis sur la banquette de
moleskine grise, à écrire, à penser,
à voyager comme un petit Barral essoufflé.

Attendre patiemment la parole du patron
de Can Pere, capitaine de yacht ancré à un comptoir
de tant de saveurs et de nostalgie infinie.