T'imagines una terra de ningú,
un paisatge tan erm que els homes
no en voldrien més? Sense un arbre
ni un riu d'aigua fresca. Un entorn
buit, callat, sense un ocell ni un
bri d'herba. Sense un buf, un alè,
un flux de sons inconnexos, unes
paraules d'amor o de respecte mutu.
Deixa, per uns instants, la teva brotxa
de pintura groga i pensa-hi. Aquesta
terra erma, aquest paratge inhòspit, pot
ser el teu si deixes que et robin la llengua
i, setmana rere setmana, s'instal·len al teu lloc.
