a l'A-M.V
Te'n recordes, amiga nostra,
quan escribies la Dona de gris?
En parlàvem i jo veia com la teva
vida deixava rastres delicats en
les teves pàgines. Passaren setmanes
mesos, el llibre m'arribà a les mans
i al cor. El llegí dues vegades. Una
amb pressa i deler, l'altre amb la ment
tèbia i l'ajuda dels libres compartits.
Fou una delícia, com veure entrar els cars
amics camusians en una Barcelona que inventaves
més real que la que jo portava anys, àvid, recorrent.
Ara et toca a ti vestir-te de color, però no pas
de tistesa sinó de confiança i amor. Ja sé que t'has
comprat una bufanda groga. Apa, que et necessitem!
